diumenge, 19 de febrer de 2012

Reprenc la seda!!

Fa unes setmanes em va venir de gust tornar-me a posar amb la seda. Com que no tenia bastidor, em vaig fer un foulard amb la tècnica de marbre:


Però clar, com que sóc com sóc... a mi em venia de gust pintar i no només tintar... Vull dir que utilitzant la tècnica del marbre no controles els resultats. I a mi m'agrada fer-hi dibuixets, i colorejar-los, però per això necessito un bastidor per poder tensar la tela.

L'últim dia que vaig baixar a Barcelona em vaig comprar un bastidor. I és més gran que el que tenia abans!!

Total, que avui he decidit buscar els treballs que tenia començats des de fa uns 4 anyets (abans de venir a viure a Copons) i continuar-los.

He agafat un mocador de 90x90cm que vaig començar per fer un regal al meu cosí quan se'n va anar a viure amb la seva xicota. Ara ja s'han canviat de pis i tot! però jo no he pogut acabar-lo abans i em segueix fent il.lusió fer-li aquest quadre pel pis. Així que...

He muntat el bastidor, els ganxets i he tensat la seda:



Després d'assegurar-me que la tela estava tensada però sense tibar massa (es podria esquinçar perquè la seda és molt delicada) he començat a passar la guta:



La guta és com un "moquet"; una pasta que segella el porus de la tela, creant petites "piscinetes" que després podran ser pintades sense por que un color es barregi amb l'altre. Si no ho fessim així els colors es barrejarien tots i seria com un conjunt de taques de pintura.

Total, que he estat una bona estona passant guta fins que se'm ha cansat el braç. Cal tenir en compte que tot això es fa SENSE poder recolzar mà ni braços damunt la tela ni el bastidor. Quan ja m'ha començat a tremolar la mà i a agafar torticolis he decidit parar.

Dels 6 músics africans que hi ha al dibuix he aconseguit fer-ne 4. Els altres 2 els deixo pel proper dia que, ara per ara, no se quan serà:



El que té de bo viure aquí és que tinc les golfes per poder establir-hi el meu petit taller que em permet deixar el bastidor i la tela muntades mentre s'asseca tot. I això s'ha d'assecar en horitzontal; si no està sec no es pot moure. Encara que trigui setmanes a reprendre al feina (que espero que no sigui tant), puc deixar-ho així sense molestar a ningú. No hauré de treure-ho perquè necessitem la taula per dinar, ni fer els deures... 

Així que avui estic contenta.

Quan el tingui més avançat ja faré més fotos.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada